Akixí Jordi Gaspar
Jazz in Mallorca
Miquel Munar
Article
09-12-2010
Editat per "Juan Palomo Records", Gaspar sintetitzaria així la seva filosofia: “yo me lo guiso y yo me lo como”, i si vols acompanyar-me, benvingut. Probablement aquest era el seu únic destí viable, l'autoproducció i la autodistribució, perquè siguem sincers, malauradament, algú creu que una discogràfica publicaria una cosa així?
Akixi és un exercici de recerca interior clarament conceptual, com demostra l'autor en evocar individualment cada peça i lligar-les al silenci, la infància, el record idealitzat, l'amor i/o la passió. Lliurats al gaudi personal i a l'expressió més íntima, assimilem les formes contornejades del baix acústic i percebem com la fusta centenària ens retorna el so amb matisos a blat i formatge fumat. Sens dubte, aquesta centenària fusta de hórreo, també hi haurà incorporat els sons de Jordi Gaspar (¿com sortiran els formatges ara?).
Aquesta és sens dubte una d'aquelles gravacions que serveixen per avaluar la fidelitat en la reproducció del so. Uns bons auriculars de rang ampli, unes caixes de fusta a la distància adequada, i aquest baix acústic arribarà a sonar com si estigués a les nostres mans, el contrabaix mostrarà les seves aclaparadores formes arrodonides, "sentirem" els greus intensament, la música pren consistència sòlida per la seva simplicitat instrumetal.
Avui dia es va perdent la sana costum de "escoltar música". Tot i que cada vegada es "senten" més "coses", "escoltar" entès com "prestar atenció al que se sent", és un pràctica propera a la desaparició en l'univers de la iPeople. Amb Akixi l'esforç de l'audició insistent es veu recompensat embolicant-nos en una atmosfera allunyada de tensions, en una ambientació zen en la qual només importa el "Akí i aixi", el "aquí i ara".
P.S. Avís: aquest disc no és "multitasca", als individus mononeuronales ens exigeix atenció i dedicació exclusiva. Akixi és una pipa a una cigarreta, un cognac a un cubata, un reserva a un vi de taula en brick, un Guijuelo a un Navidul, un torró de les clarisses a un Suchard ...
Akixi és un exercici de recerca interior clarament conceptual, com demostra l'autor en evocar individualment cada peça i lligar-les al silenci, la infància, el record idealitzat, l'amor i/o la passió. Lliurats al gaudi personal i a l'expressió més íntima, assimilem les formes contornejades del baix acústic i percebem com la fusta centenària ens retorna el so amb matisos a blat i formatge fumat. Sens dubte, aquesta centenària fusta de hórreo, també hi haurà incorporat els sons de Jordi Gaspar (¿com sortiran els formatges ara?).
Aquesta és sens dubte una d'aquelles gravacions que serveixen per avaluar la fidelitat en la reproducció del so. Uns bons auriculars de rang ampli, unes caixes de fusta a la distància adequada, i aquest baix acústic arribarà a sonar com si estigués a les nostres mans, el contrabaix mostrarà les seves aclaparadores formes arrodonides, "sentirem" els greus intensament, la música pren consistència sòlida per la seva simplicitat instrumetal.
Avui dia es va perdent la sana costum de "escoltar música". Tot i que cada vegada es "senten" més "coses", "escoltar" entès com "prestar atenció al que se sent", és un pràctica propera a la desaparició en l'univers de la iPeople. Amb Akixi l'esforç de l'audició insistent es veu recompensat embolicant-nos en una atmosfera allunyada de tensions, en una ambientació zen en la qual només importa el "Akí i aixi", el "aquí i ara".
P.S. Avís: aquest disc no és "multitasca", als individus mononeuronales ens exigeix atenció i dedicació exclusiva. Akixi és una pipa a una cigarreta, un cognac a un cubata, un reserva a un vi de taula en brick, un Guijuelo a un Navidul, un torró de les clarisses a un Suchard ...
Presència
Redacció
Crítica disc
29-10-2010
Baixista acústic al servei durant anys de Joan Manuel Serrat, Maria
del Mar Bonet i Tete
Montoliu, no ha estat fins aquest any que Jordi Gaspar ha publicat la seva òpera prima: un disc gravat en un orri de Galícia, sense cap altre instrument que el seu i amb onze temes propis, a
més d’una versió del guitarrista barceloní Jordi Bonell (Cançó per Bubú) i una altra de l’Arabesque de Claude Debussy. Meditatiu.
No sólo jazz | Radio Contrabanda
Antonio Narváez
Cita
18-10-2010
El programa de hoy gira en torno a la música de dos artistas y sus más recientes trabajos discográficos, de una parte la pianista y compositora Elisabet Raspall y su disco “Bossanova y la Geltrú” (2010), y el compositor y bajista Jordi Gaspar con su Bass Solo Opera Prima – “Akixí” (2009), como grata sorpresa Jordi nos trae una novedad de la cual ignoraba su existencia, el disco “Blow” (2010) grabado conjuntamente con el compositor y multiinstrumentista Andreu Jacob, detalle digno de destacar es la colaboración en uno de los temas del saxofonista Nacho Romero que de forma sorpresiva e inesperada falleció hace algunas semanas, lo cual su escucha nos sirve de recuerdo y homenaje al amigo y compañero ausente. Elisabet viene acompañada de Ana Rossi, cantante del grupo, ya que por el título del disco se intuye una pista clave para descifrar su contenido, bossanova, y la voz no puede faltar ya que tradicionalmente está estrechamente ligada a este popular género musical. Los tres artistas en el estudio de Contrabanda FM dan vida a una enriquecedora charla que gira en torno a la creatividad musical y como ésta se aplica a sus respectivos trabajos, solo me resta a invitarles como oyentes a participar en ella…
Culturaioci.com
Redacció
Article
13-10-2010
Jordi Gaspar, qui ha treballat amb Serrat, Mª del Mar Bonet, Perico Sambeat, Martirio o Tete Montoliu, ha volgut frenar la seva carrera de col•laboracions amb altres artistes i centrar-se en obtenir una ‘carta de presentació’ pròpia, una obra amb la qual poder posar els punts sobre les is a l’hora de treballar per a algú altre i no només fer el que li demanen.
L’obra en si és profundament peculiar. Una proposta que en principi pot semblar bastant radical, un disc gravat en un 'hórreo' gallec recobert de fusta dues vegades centenària en el que només sona un baix acústic de cinc cordes i, ocasionalment, un violoncel durant gairebé una hora destil•lant flamenc i aromes de la Mediterrània.
No obstant, una vegada escoltat el disc, la música és gairebé apte per tots els públics i no és tracta d’un producte ‘elitista’ destinat només als baixistes. És un disc de música molt relaxada, introspectiva que no cerca el virtuosisme i que respecta les seves pròpies pauses però que, a més, com diu el propi Gaspar, ‘és un disc que pot sonar d’ambient’.
A ‘Akixí’, contracció de les paraules ‘aquí’ i ‘així’, Gaspar ha plasmat els seus records i sentiments de forma impressionista en melodies malenconioses i tendres que no es repeteixen i tocant el baix d’una manera que a molts els hi costaria acceptar que el que sona en aquest disc no és una guitarra acústica.
En total el disc té 13 talls dels que 2 són versions, la primera de ‘Cançó per Bubú’ de Jordi Bonell i la segona d’’Arabesque’ de Debussy. Les idees darrera de les composicions varien entre el record de la infantesa de quatre dones (‘Elida’, ‘Elisa’, ‘Maruxa’ i ‘Sol Muller’) i el seu camí cap al món adult, a una cançó d’amor (‘Explicitament’), a un moment en la vida de l’autor amb el seu fill (‘El Arbol’) o el conflicte de la Franja de Gaza (‘Hey Jude, Hey Gaza’) entre d’altres.
En conclusió, un disc molt recomanable a tot aquell que busqui un moment de calma i tranquil•litat. Abstenir-se esclaus del rellotge.
L’obra en si és profundament peculiar. Una proposta que en principi pot semblar bastant radical, un disc gravat en un 'hórreo' gallec recobert de fusta dues vegades centenària en el que només sona un baix acústic de cinc cordes i, ocasionalment, un violoncel durant gairebé una hora destil•lant flamenc i aromes de la Mediterrània.
No obstant, una vegada escoltat el disc, la música és gairebé apte per tots els públics i no és tracta d’un producte ‘elitista’ destinat només als baixistes. És un disc de música molt relaxada, introspectiva que no cerca el virtuosisme i que respecta les seves pròpies pauses però que, a més, com diu el propi Gaspar, ‘és un disc que pot sonar d’ambient’.
A ‘Akixí’, contracció de les paraules ‘aquí’ i ‘així’, Gaspar ha plasmat els seus records i sentiments de forma impressionista en melodies malenconioses i tendres que no es repeteixen i tocant el baix d’una manera que a molts els hi costaria acceptar que el que sona en aquest disc no és una guitarra acústica.
En total el disc té 13 talls dels que 2 són versions, la primera de ‘Cançó per Bubú’ de Jordi Bonell i la segona d’’Arabesque’ de Debussy. Les idees darrera de les composicions varien entre el record de la infantesa de quatre dones (‘Elida’, ‘Elisa’, ‘Maruxa’ i ‘Sol Muller’) i el seu camí cap al món adult, a una cançó d’amor (‘Explicitament’), a un moment en la vida de l’autor amb el seu fill (‘El Arbol’) o el conflicte de la Franja de Gaza (‘Hey Jude, Hey Gaza’) entre d’altres.
En conclusió, un disc molt recomanable a tot aquell que busqui un moment de calma i tranquil•litat. Abstenir-se esclaus del rellotge.
Tendències | El Mundo
Vanessa Graell
Crítica disc
07-10-2010
Estamos ante un Bass Solo Opera Prima, un magistral tour de force del bajista Jordi Gaspar, que en la soledad de un hórreo gallego, entre penumbras y aroma a madera añeja, ha grabado un disco enterito acompañado sólo de su bajo acústico: Akixí, un aquí y ahora (així).
Gaspar ha compartido escenario con Maria del Mar Bonet, Martirio, Miguel Poveda, Joan Manuel Serrat, John Abercrombie o Tete Montoliu. Pero en su opera prima se ha alejado de cualquiera de esos estilos para buscar su propia voz, que aunque tiene mucho de jazz –Gaspar se ha formado en las Big Bands–, escapa a todos los géneros. Porque las notas de su bajo, esas canciones que son como poemas de Lorca sin palabras, podrian sonar para cantar una Jonder flamenco, usted tiene una rumba, a un blues lento de Led Zeppelin o a un triste fado.
El veterano Jordi Gaspar –toca desde los 17 años– despliega de forma contundente una amplia gama de secuencias e historias con su bajo de cinco cuerdas (que descubrió en Nueva York en un viaje con Maria del Mar Bonet). Gaspar no necesita exhibicionismos fútiles y desenfrenados para demostrar su técnica con furiosos slaps. Se nota que empezó a tocar el bajo con las Suites de Bach. Y, como el compositor alemán, crea melodías introspectivas que construyen un todo. Salvo dos versiones de Claude Debussy (con una magnífica reinterpretación de su clásico Arabesque) y Jordi Bonell (Cançó per Bubu), Gaspar ha compuesto todos los temas, como un cantautor que se expresa a través de las texturas, los silencios y los graves de un bajo acústico.
Gaspar hace de Cicerone por el complejo mundo del bajo (con dos contadas incorporaciones de un contrabajo), adentrándose en todos sus vericuetos y descubriendo toda su densidad.
En el hipersaturado panorama de pop comercial, este disco llega como un soplo de aire fresco, una verdad al desnudo. Con un sabor melancólico y muy mediterráneo, Akixí es una ópera prima de absoluta madurez, que se escucha como un poema y se digiere como el buen vino, saboreando con pausa cada trago/track.
Gaspar ha compartido escenario con Maria del Mar Bonet, Martirio, Miguel Poveda, Joan Manuel Serrat, John Abercrombie o Tete Montoliu. Pero en su opera prima se ha alejado de cualquiera de esos estilos para buscar su propia voz, que aunque tiene mucho de jazz –Gaspar se ha formado en las Big Bands–, escapa a todos los géneros. Porque las notas de su bajo, esas canciones que son como poemas de Lorca sin palabras, podrian sonar para cantar una Jonder flamenco, usted tiene una rumba, a un blues lento de Led Zeppelin o a un triste fado.
El veterano Jordi Gaspar –toca desde los 17 años– despliega de forma contundente una amplia gama de secuencias e historias con su bajo de cinco cuerdas (que descubrió en Nueva York en un viaje con Maria del Mar Bonet). Gaspar no necesita exhibicionismos fútiles y desenfrenados para demostrar su técnica con furiosos slaps. Se nota que empezó a tocar el bajo con las Suites de Bach. Y, como el compositor alemán, crea melodías introspectivas que construyen un todo. Salvo dos versiones de Claude Debussy (con una magnífica reinterpretación de su clásico Arabesque) y Jordi Bonell (Cançó per Bubu), Gaspar ha compuesto todos los temas, como un cantautor que se expresa a través de las texturas, los silencios y los graves de un bajo acústico.
Gaspar hace de Cicerone por el complejo mundo del bajo (con dos contadas incorporaciones de un contrabajo), adentrándose en todos sus vericuetos y descubriendo toda su densidad.
En el hipersaturado panorama de pop comercial, este disco llega como un soplo de aire fresco, una verdad al desnudo. Con un sabor melancólico y muy mediterráneo, Akixí es una ópera prima de absoluta madurez, que se escucha como un poema y se digiere como el buen vino, saboreando con pausa cada trago/track.
Diari de Sabadell
Redacció
Crítica disc
30-09-2010
El primer disc en solitari del baixista Jordi Gaspar, que ha a c o m p a n y a t artistes com Tete Montoliu o Maria del Mar Bonet, no podria ser més íntim: ell tot sol amb el seu baix acústic interpretant composicions pròpies en un orri gallec. Pocs escenaris podrien ser més apropiats per acollir aquest »Akixí»: en el mateix indret on antigament es guardava el formatge i el blat, Gaspar perfila un CD de regust mediterrani i el verteix en tretze temes d’aire càlid, melancòlic i pausat. Un d’aquells treballs que es deixa escoltar sense esforç, deixantse embriagar per la seva precisió narrativa, per l’aroma que desprèn cada silenci.
Nosotras.com
Judit Pérez
Article/Concurs
27-09-2010
Distrito Jazz
L. Ortega
Crítica de disc
01-07-2010
Un valiente. Jordi Gaspar es un valiente que ha creado su propio sello discográfico con el descriptivo nombre de Juan Palomo para poder editar su primer cd, “Akixi”.
Lo de Jordi no es jazz, ni pop, ni flamenco en el sentido exacto del término sin embargo tiene un poco de todo con cuentagotas.
Como recoge con acierto Carlos Pérez Cruz en su Web “Club de Jazz” : “Si tu concepción del Jazz incluye necesariamente la percepción de un sentido rítmico del swing éste no es tu disco de Jazz. Si tu concepción del pop incluye letras sobre cómo lloraste al ver partir a tu amor acompañadas de cuatro acordes básicos éste no es tu disco de pop. Si tu concepción del Flamenco incluye quejíos y olés es bastante probable que tampoco éste sea tu disco de Flamenco. ¿Qué es entonces?, música de autor, la música que Jordi Gaspar, un bajista que se ha formado en entornos jazzísticos, que ha colaborado con profesionales del Jazz (Perico Sambeat, Lluis Vidal o Iñaki Salvador), del Folk (María del Mar Bonet o Joan Manuel Serrat) o del Flamenco/Copla (Martirio o Miguel Poveda) ha sentido en este momento de su vida”.
El titulo sirve como perfecta explicación de lo dicho, “Akixi” proviene del juego de reducir a una sola palabra los términos aquí y asi del catalán. Gaspar, viene del mundo de la telefonía y se dio cuenta de que estaba dejando de lado lo que de verdad es y quiere seguir siendo: músico. También pensó que después de años tocando para otros no se había dado la oportunidad de mirar a su interior y ver qué tenía que decir personalmente a través de la música. “Akixi” es el resultado de estas reflexiones.
Jordi Gaspar se limita a dos instrumentos el contrabajo y, sobre todo, la guitarra acústica baja con la que consigue calidas sonoridades. También ayuda al resultado obtenido; el emplazamiento del estudio de grabación, un hórreo gallego y por que no decirlo, las acuarelas que acompañan al cd obra de Mercedes Gaspar. Todo esto produce en el oyente una serenidad que se nota a lo largo de la grabación (casera), relajada, sin grandes objetivos artísticos ni crematísticos pero llena de convencimiento y cariño. Te queda siempre una sensación de calor humano en la música de este bajista que relaja y tranquiliza.
Trece temas, once propios y personales y dos versiones; “Canço per Bubu” de Jordi Bonell y un “Arabesque” de Claude Debussi que puede ser una referencia de las búsquedas de este músico, componen la grabación llena de mil y un pequeños detalles. Cada tema viene con su explicación para que te ambientes y puedas saborear mejor la música.
Un valiente trabajo que esperamos tenga eco y permita a Jordi Gaspar continuar proponiéndonos nuevos trabajos.
Lo de Jordi no es jazz, ni pop, ni flamenco en el sentido exacto del término sin embargo tiene un poco de todo con cuentagotas.
Como recoge con acierto Carlos Pérez Cruz en su Web “Club de Jazz” : “Si tu concepción del Jazz incluye necesariamente la percepción de un sentido rítmico del swing éste no es tu disco de Jazz. Si tu concepción del pop incluye letras sobre cómo lloraste al ver partir a tu amor acompañadas de cuatro acordes básicos éste no es tu disco de pop. Si tu concepción del Flamenco incluye quejíos y olés es bastante probable que tampoco éste sea tu disco de Flamenco. ¿Qué es entonces?, música de autor, la música que Jordi Gaspar, un bajista que se ha formado en entornos jazzísticos, que ha colaborado con profesionales del Jazz (Perico Sambeat, Lluis Vidal o Iñaki Salvador), del Folk (María del Mar Bonet o Joan Manuel Serrat) o del Flamenco/Copla (Martirio o Miguel Poveda) ha sentido en este momento de su vida”.
El titulo sirve como perfecta explicación de lo dicho, “Akixi” proviene del juego de reducir a una sola palabra los términos aquí y asi del catalán. Gaspar, viene del mundo de la telefonía y se dio cuenta de que estaba dejando de lado lo que de verdad es y quiere seguir siendo: músico. También pensó que después de años tocando para otros no se había dado la oportunidad de mirar a su interior y ver qué tenía que decir personalmente a través de la música. “Akixi” es el resultado de estas reflexiones.
Jordi Gaspar se limita a dos instrumentos el contrabajo y, sobre todo, la guitarra acústica baja con la que consigue calidas sonoridades. También ayuda al resultado obtenido; el emplazamiento del estudio de grabación, un hórreo gallego y por que no decirlo, las acuarelas que acompañan al cd obra de Mercedes Gaspar. Todo esto produce en el oyente una serenidad que se nota a lo largo de la grabación (casera), relajada, sin grandes objetivos artísticos ni crematísticos pero llena de convencimiento y cariño. Te queda siempre una sensación de calor humano en la música de este bajista que relaja y tranquiliza.
Trece temas, once propios y personales y dos versiones; “Canço per Bubu” de Jordi Bonell y un “Arabesque” de Claude Debussi que puede ser una referencia de las búsquedas de este músico, componen la grabación llena de mil y un pequeños detalles. Cada tema viene con su explicación para que te ambientes y puedas saborear mejor la música.
Un valiente trabajo que esperamos tenga eco y permita a Jordi Gaspar continuar proponiéndonos nuevos trabajos.
Enderrock
Redacció
Ressenya
01-07-2010
Després de nou anys pràcticament retirat de l’escena musical, el contrabaixista Jordi Gaspar ha tornat amb la convicció necessària per encetar una nova etapa que sent com un renaixement de la seva carrera. La millor demostració és l’autoedició del disc Akixí (Juan Palomo Records, 2009), tretze peces on exposa tot solet, en companyia de la guitarra baixa i el contrabaix, el camí que l’ha fet descobrir la seva pròpia veu. Del 7 al 9 de gener presenta el disc al Círcol Maldà de Barcelona en companyia del guitarrista Jordi Bonell.
Avui
Pere Pons
Crítica de concert
14-06-2010
Círcol Maldà, 9 de gener
Qui tingui un tracte assidu amb la música sap que entre les seves notes més valuoses es troba el silenci. Potser Jordi Gaspar, contrabaixista de llarg recorregut, s'ho va prendre massa al peu de la lletra el dia que va decidir fer un mutis d'uns quants anys. No anem tan sobrats com per prescindir de creadors amb l'ofici i la humanitat que ell sempre va saber demostrar al servei de les propostes més diverses.
Per fortuna el cuc que diuen que dormisqueja en l'estómac de tot artista va mantenir encès en tot moment el caliu del retorn. I la constatació de la seva tornada s'ha concretat amb la publicació d'un disc, Akixí, el primer sota el seu nom, en què ha aconseguit fer emergir un univers sonor tan personal i sensible com farcit d'atractives suggestions.
En aliança amb un vell amic, mestre de mestres, com el guitarrista Jordi Bonell, ens ha volgut fer partícips de la seva reinserció musical durant les tres nits que van ocupar l'escenari del coquetó Círcol Maldà. L'escassa convocatòria, poc més de mig centenar de fidels, podia haver estat el presagi del desànim si no fos perquè una parella com la que formen Bonell i Gaspar no necessita més estímul que el que els proporciona la música en ella mateixa per obsequiar-nos unes vetllades d'autèntic privilegi.
La seva proposta no té res a envejar a la de duets llegendaris de baix i guitarra, com els de Jim Hall i Ron Carter o Pat Metheny i Charlie Haden. Les composicions de Gaspar transporten la miscel·lània de la mediterraneïtat -càlida, íntima, fresca, salada- a què el detallista Bonell està avesat de ple. Junts estableixen un binomi perfecte i de la seva combinació de melodies i acords en brolla un treball que es pura orfebreria artesana.
Per fortuna el cuc que diuen que dormisqueja en l'estómac de tot artista va mantenir encès en tot moment el caliu del retorn. I la constatació de la seva tornada s'ha concretat amb la publicació d'un disc, Akixí, el primer sota el seu nom, en què ha aconseguit fer emergir un univers sonor tan personal i sensible com farcit d'atractives suggestions.
En aliança amb un vell amic, mestre de mestres, com el guitarrista Jordi Bonell, ens ha volgut fer partícips de la seva reinserció musical durant les tres nits que van ocupar l'escenari del coquetó Círcol Maldà. L'escassa convocatòria, poc més de mig centenar de fidels, podia haver estat el presagi del desànim si no fos perquè una parella com la que formen Bonell i Gaspar no necessita més estímul que el que els proporciona la música en ella mateixa per obsequiar-nos unes vetllades d'autèntic privilegi.
La seva proposta no té res a envejar a la de duets llegendaris de baix i guitarra, com els de Jim Hall i Ron Carter o Pat Metheny i Charlie Haden. Les composicions de Gaspar transporten la miscel·lània de la mediterraneïtat -càlida, íntima, fresca, salada- a què el detallista Bonell està avesat de ple. Junts estableixen un binomi perfecte i de la seva combinació de melodies i acords en brolla un treball que es pura orfebreria artesana.
| 1 | 2 |
Copyright ® Rosazul All rights reserved
Fem servir cookies per assegurar que et donem la millor experiència a la nostra web. Si continueu fent servir aquest lloc, assumirem que hi esteu d'acord .