Rosazul Promo –Qui és avui Mamen García?

Mamen García - Una cantant i compositora de cançons que fa d’actriu, o una actriu que canta i s’acompanya al piano, o una cantactriu que despista pel seu recorregut de vegades inesperat.

RP – Què significa per a tu veure el teu disc autoeditat?

MG – L’única opció possible per donar a conèixer les meves cançons

RP – Creus que, en general, a la nostra societat es valora, avui en dia, l’esforç que suposa tirar endavant un projecte com aquest?

MG – La societat no és conscient del que suposa editar un disc. I, actuant al marge de qualsevol discogràfica, el camí per donar-lo a conèixer és difícil I requereix una dedicació constant, sense comptar amb ajuts tant de cercles culturals com de la SGAE. Potser si existís una bona Llei de Mecenatge els projectes podrien trobar un millor camí.

RP – Perquè un músic acostuma a cobrar a una sala 60 € i un lampista no surt de casa per aquests diners i a sobre al músic després li tanquen la sala?

MG –No crec que això sigui habitual. El que és cert és que a les petites sales a la gent li costa pagar per escoltar concerts i amb les xarxes socials s’aconsegueix millor convocatòria, però si les sales no tenen prous ajuts…

RP – Quin procés segueixes per compondre? Escrius primer la lletra, la música o arriben juntes?

MG – Sempre escric primer la lletra, després li dono forma perquè la història es converteixi en cançó. Després vénen la melodia, les harmonies.

RP – Quina Mamen es deixa veure a les lletres de les seves cançons?

MG – Escrivim cançons sota la inspiració o la disciplina d’alguna cosa que ens commou, que ens espanta, que ens fa patir, viure, somiar, compartir, estimar, embogir…i de vegades som el reflex d’allò que vivim o han viscut altres poetes dins el nostre imaginari.

RP – Després de 36 anys de recorregut pels escenaris, recorda’ns un moment en què vas sentir que estaves al camí correcte.

MG – Encara, a data d’avui, no sé si he arribat al camí correcte. Encara estic esperant aquest gran moment màgic.

RP – Com s’ha desenvolupat la col·laboració amb els músics que han participat en el disc?

MG – Els magnífics músics que hi han treballat hi són gràcies al meu fill, l'Albert Sanz, productor musical del projecte i pianista. Ell va suggerir la possibilitat que fossin precisament ells els que toquessin (ja havien tocat junts d’altres vegades). A l’Albert li van donar un sí incondicional; els hi van agradar els temes i la gravació es va produir gairebé com si fos un concert en directe.

RP – Quins són els teus referents en la interpretació musical?

MG – En tinc molts: Blosson Deary, Shirley Horn, Bárbara, Toni Benet, Gino Paoli, Paolo Conte, Joni Mitchell, Vainica Doble, Violeta Parra, la Rinaldi, Elis Regina, Jobim, Janis Ian, Cole Porter, Chet Baker.

RP – Hi ha cap referent d’actor-cantant que admires o respectes especialment?

MG – Sííí: Marilyn Monroe, Ives Montand, Liza Minelli, Shirley McLaine, Serge Regianni, Lola Flores, Juanita Reina.

RP – En quins projectes estàs treballant actualment?

MG – En breu començo els assajos de Follies, un musical de S.Sondheim que estrenarem el mes de febrer al Teatro Español de Madrid amb la direcció de Mario Gas. I, naturalment, tractar de fer arribar El cofrecito a tots els llocs possibles.

RP – Com que encara som a temps de fer arribar la carta als Reis, Què els hi demanem per a MG i pel seu cofrecito?

MG – Que l’obrin i l’escoltin. A la portada hi ha una clau que obre portes. Seria un gran regal.

Barcelona, desembre 2011

Aquesta entrevista pot ser reproduïda totalment o parcialment en qualsevol mitjà indicant: © 2011 Rosazul