El Triangle
Ignasi Franch
Crítica de disc
26-04-2010
Cuadernos de jazz
Leo Sánchez
Crítica disc
28-01-2010
Según nos cuenta Eva Vila en sus notas, el compositor serialista
Josef M. Hauer concibió el sistema de composición por tropos para “conseguir que la
música sonara a una cosa aún no dicha”. Lo consiguiera o no, de eso hace ya bastante
tiempo, así que la aplicación de sus principios al jazz que ha hecho el saxofonista
catalán Raül Reverter no cuenta con el factor sorpresa. Afortunadamente esto se queda
en una anecdóta porque Trop’s in Jazz es un disco hecho con buen gusto por músicos
excelentes. La expresividad de las composiciones de Reverter destaca sobre el fondo
matemático (la balada Adeu pastanagues sea quizá el mejor ejemplo de esto) y el
conjunto está lleno de contrastes e incluso salpicado por toques de humor. Al final la
banda se mete en terrenos más complicados (When You Wish upon a Star) y pierde
algo de fuelle, pero es que la audacia es un grado y el cuarteto de Reverter sin duda lo
posee.
Jaç
Martí Farré
Crítica disc
01-01-2010
Jaç
Oriol Sabaté
Entrevista
01-01-2010
En Clave Profesional
Redacció
Article
11-12-2009
El saxofonista y compositor Raül Reverter ha publicado el disco ‘Trop’s in jazz’ en formación de cuarteto, proponiéndo una sonoridad fácil pero trabajada desde unas sólidas estructuras musicales de gran enjundia técnica que, sin menoscabo de esa cualidad, resultan de sutil atractivo. Piano o guitarra o efectos abundantes pero mesurados contribuyen a un ambiente sonoro grato y de agradable escucha. Composiciones, interpretación de algún estándar y arreglos realmente logrados. Editado pro Adlib.
El Periódico
Roger Roca
Crítica de disc
09-12-2009
Sobre el trops, un mètode matemàtic de composició nascut a principis del Segle XX, el saxofonista construeix una música molt exigent, malgrat que dóna treves en forma de balades indesxifrables però captivadores. Un repte per a tothom, músics i oients
Guía del Ocio
Redacción
Promoción
27-11-2009
Culturaioci.com
Redacció
Article
27-11-2009
El lloat saxofonista de Granollers és una altra figura emergent de l'escena jazzística catalana (dissabte, Teatre, 21 h.)
Va estudiar jazz amb Perico Sambeat i Eladio Reinón a Barcelona i amb Seamus Blake i David Bynnie a Nova York, a més de fer combo al Taller de Músics de Barcelona amb Mario Rossy. El saxofonista i compositor Raül Reverter (Granollers, 1975) és un dels joves valors de l'escena jazzística catalana, i estatal, més reconeguts ara mateix. Ha publicat nou àlbum, Trop's in Jazz (Adlib Arts, 2009), i el presentarà el divendres 27 de novembre al Teatre de La Garriga en format de quartet.
Aquest treball arriba després de 8 anys de silenci discogràfic -el seu primer treball és Sofàs, telèfons i dibuixants de còmics (Fresh Sound New Talent, 2001)- i fruit de l'experimentació que Reverter -director de l'Escola de Música de Prats de Lluçanès- ha dut a terme amb el mètode de composició de l'austríac Josef Mathias Hauer (1883-1959), en què aplica la seva capacitat d'improvisació i el seu groove, el seu estil. Precisament, a Trop's in Jazz s'hi sumen el Raül Reverter compositor, instrumentista, arranjador i experimentador.
El terme 'trop' prové del grec i vol dir 'girar, cambiar, desviar', en una clara invitació a buscar el doble sentit de les coses. Aquest terme ja va ser 'explorat' per Joseph Mathias Hauer, considerat el pare del dodecafonisme, quan el llenguatge s'acabaria imposant a la tonalitat imperant.
El quartet que encapçala Raül Reverter (saxo alt) és format per Jordi Farrés (guitarra), Jordi Gaspar (contrabaix) i Toni Pagès (bateria).
eldebat.cat
Redacció
Article
27-11-2009
El alabado saxofonista de Granollers es otra figura emergente de la escena jazzística catalana
Josef Matthias Hauer (1883-1959) fue un compositor y teórico musical austriaco que anticipó en
sus obras la teoría dodecafónica de Schönberg. Autor del libro Técnica de los doce sonidos (1926),
Hauer desarrolló su propia técnica de composición en doce tonos, que se basaba en el uso de
tropos. Aunque el sabio multiinstrumentista de viento Yusef Lateef ya había introducido esa otra
manera de decir las cosas en el ámbito del jazz, Raül Reverter desarrolla ahora plenamente la
teoría de Hauer en su último y recién horneado disco que lleva el expresivo título de Trop´s in
jazz.
El de Reverter era el concierto estelar de la presente edición del Festival de Jazz de Granollers, y
había una gran expectación ante el estreno de este trabajo que señala una nueva dirección en la
trayectoria de uno de nuestros mejores saxoaltistas. Y visto el empaque y la riqueza de su
propuesta, no cabe duda de que Reverter colmó absolutamente las expectativas del público que
llenaba el Casino Club de Ritme con un discurso novedoso en el que la música trasciende lo
personal y consigue alcanzar el reino de lo espiritual.
Con un grupo muy bien cohesionado, que presentaba como gran innovación la presencia de dos
bateristas que se entendieron a las mil maravillas, Toni Pagès y Marc Miralta, el concierto arrancó
a caballo de un deslumbrante Do trop fraseado con elegancia infinita por Reverter. Antes de
continuar con otro temazo de gran originalidad, Trop blues, en el que el saxofonista hermana los
doce compases del blues con las doce notas del dodecafonismo, y que se benefició del exquisito
trabajo de Jordi Farrés, uno de los más destacados guitarristas de hard bop del país. Compuesto
exclusivamente por material original de Reverter, la presentación de Trop´s in jazz también nos
dejó otras maravillas como Sudoku trop o Històries del desaparegut Mas Ponsic, con el
saxofonista rayando a gran altura.
Para cerrar el concierto por arriba a cuenta de Final trops, una fantástica serie de tropos melódicos
en los que no se repite ninguna nota, y a los que Reverter contrapone un excitante ritmo de estilo
jazzy.
En definitiva, el saxofonista vallesano ha dado con un auténtico filón, y se mire por donde se mire,
este Trop´s in jazz,presentado con enorme éxito el pasado viernes en Granollers, es uno de los
grandes trabajos jazzísticos del año.
La Vanguardia
Karles Torra
Revista del Vallès
Redacció
Entrevista
26-11-2009
Vull fer una música de jazz innovadora i avantguardista
REVISTA DEL VALLÈS. Aquest dissabte presenta a la Garriga el seu disc, Trop’s in jazz
RAÜL REVERTER. Es tracta d’un treball que he fet amb l’ajuda i la col·laboració d’un bon grup de músics com són en Jordi Farrés, guitarra, Tom Warburton, contrabaix, i Toni Pagès, bateria. Com alguns recordaran el projecte es va presentar i escoltar en part ja a la darrera edició del Festival de Jazz de Granollers, en el decurs del concert que vam oferir dins l’homenatge al desaparegut Vicens Vacca.
RV. Què destacaria d’aquest treball?
RR. És un disc conceptual que està basat en el serialisme matemàtic. Les notes en lloc d’organitzar-se harmònicament, ho fan numèricament. Por això se’n diu Trop’s, que vol dir quelcom com el fet de donar la volta a una cosa. Estaríem parlant d’un nou llenguatge de jazz i música contemporània…
RV. Per què aquesta elecció per una figura musical tan poc coneguda?
RR. És el resultat de l’estudi i la investigació, aspectes que sempre procuro aplicar a la meva música. El mot trop arribà al segle XX a mans del compositor austriac, Josep Mathias Hauer, contemporani del conegut com a pare del dodecafonisme, Arnold Schoenberg, tot just a l’època que neixia el llenguatge que havia d’acabar amb l’hegemonia de la tonalitat. Jo l’únic que he fet és aplicar les taules matemàtiques que utilitzaven i aplicar-les a la meva música. És com un sudoku.
RV. No és massa corrent això, oi?
RR. No, una cosa així no s’havia fet mai en jazz, ja que presenta com a característica el fet d’oferir una música totalment avantguardista.
RV. Content del resultat?
RR. Moltíssim.
RV. L’acollida que ha tingut...
RR. Ha estat molt bona i la prova és que hi ha gent a Anglaterra i Alemanya que hi estan molt interessats. Fins ara, ha estat distribuït per Espanya i Portugal, però volem presentar-la a Europa, ja que allí aquesta música interessa més.
RV. Per què això?
RR. Perquè és una música més conceptual, avantguardista… Aquí sempre hem mirat més als americans, mentre que a Europa hi ha un altre llenguatge diferenciat.
RV. Com els va als músics de jazz?
RR. Hi ha de tot. Generalment, però, les coses no estan gens fàcils. Malauradament, hi ha pocs clubs, i els que hi ha paguen igual ara que fa vint anys. Per tant el panorama no és massa encoratjador. Queda la possibilitat dels contractes de les institucions, però aquests són sovint per a uns músics concrets… I passen els anys i segueixen mancant infraestructures necessàries. Les subvencions no acostumen a ser el millor sistema per a poder viure de la música. La prova és que molts músics compaginem els concerts amb la docència… Jo ara mateix sóc el director de l’Escola de Música de Prats de Lluçanès.
RV. L’hi agrada especialment la docència?
RR. Seria molt millor que em pogués dedicar només a tocar, però el fet d’impartir classes també té la seva cosa.
RV. Per què l’hi ha de servir aquest disc?
RR. Bàsicament, per oferir una nova visió jazzística musical, i si podem donar-li continuïtat amb nous treballs, molt millor.
RV. El crític Karles Torra dixit: “Es miri per on es miri, la nova obra de Raül Reverter és un dels grans treballs jazzístics de l’any”.
RR. És una satisfacció sentir i llegir coses així de gent que hi entén. Però vaja, seguirem treballant, investigant…