Shouka Mariem Hassan

La líder sahrauí presenta el seu nou disc Shouka, l'espina clavada al cor dels sahrauins
Manuel Domínguez
14-01-2010

Mariem Hassan torna amb un disc madur, pensat i dedicat al seu poble. Després de més de quatre anys lluitant contra les seqüeles de la seva operació, la cantant reflexiona sobre un ventall de qüestions que mantenen la seva existència en un quotidià sense viure.

"Shouka"- que significa "espina" en llengua hassani- ha estat editat pel prestigiós segell Nubenegra. I "Shouka" és també el títol del tema principal del disc que suposa una experiència inèdita en la música sahrauí en la qual Mariem aprofita l'oportunitat que li brinda la publicació d'una nova obra musical per treure's aquesta espina que, com tots els sahrauins, porta clavada al cor: el discurs que Felipe González va pronunciar el 14 de novembre de 1976 en una visita als campaments de refugiats en la Hamada algeriana.

I el resol d'una forma magistral, organitzant les nou respostes als nou paràgrafs que consta el discurs en una cantata, la primera de la qual tenim constància en l'àmbit del haul. Una suite que recorre de les gammes i els ritmes de la singular música sahrauí. El poeta Lamín Allal ha sabut concretar les respostes en hassanià a Felipe González d'una manera precisa, des del reconeixement inicial fins a l'explosió última de ràbia i desemparament, passant per la ironia i el menyspreu.

Mariem, que actualment resideix a Sabadell, viatja periòdicament als campaments, sempre que els seus compromisos internacionals li ho permeten. Allà té una part important de la seva família, la seva mare, ja molt gran, i diversos germans. On no pot viatjar és als territoris ocupats pel Marroc, en els quals habita la resta de la família.

Per uns i per altres hi ha cançons. Per a la seva mare, una afectuosa "Aluummi", disfressada de conversa telefònica. Pel seu fill menor, "Salem", un cant jovial, ple d'esperança després dels sofriments d'una infantesa i una pubertat marcades per la malaltia. Per a tots aquells que viuen sota la opressió alauita dues cançons impressionants. El cant descarnat per tantes nenes maltractades i agredides pels invasors, plasmat en "Tefla madlouma", i l'homenatge al barri més lluitador de l'Aaiún, "Maatal-la", que ben segur molt aviat sonarà als seus carrers. Pels companys, músics i artistes, la cançó que obre el disc, "Azzagafa" (la cultura), per a que no parin en el doble objectiu de mantenir viu el fil que els uneix a la tradició i de combatre amb les seves creacions a l'enemic. I també el record afectuós al què va ser el seu guitarrista i amic durant molts anys, "Bava Salama", mort de leucèmia el 2005. I, com no, un grapat de cançons tradicionals modernitzades, que sense perdre les seves arrels en l'Azawan, brillen ara amb noves empentes. Cants de casament, del Medej, o simples records de paratges avui inaccessibles.

La base musical reposa a les sòlides mans de Vadiya Mint El Hanevi, percussionista, ballarina, animadora i inqüestionable corista; de Lamgaifri Brahim, guitarrista, i de la pròpia Mariem. Amb ells el haul està fora de perill. Completen el grup, el guitarrista senegalès Malick Diaw; els espanyols Kepa Osés (baix), Hugo Westerdahl (baix), Josemi Sánchez (guitarra), Jaime Muñoz (flautes); els iranians Behnam Samani (daff i tonbak) i Davood Varzideh (ney) i el percussionista cubà-ahitià Mel Seme.

LA PREMSA HA DIT:

"La veu a un poble injustament sotmès i perdut, que està fart de ser refugiat" - EFE

"Les seves cançons són la seva història" - National Geographic

"Transmet un missatge d'esperança a un poble que busca la llibertat" - Europa Press

"Tot un ídol al seu país" - ABC

"El crit que calma més enllà del desert" - RTVE

"Icono dels saharahuis que viuen en l'exili i esperança d'aquells que romanen als territoris ocupats pel Marroc" -El País

"La seva música està prohibida a la zona ocupada del Sahara Occidental" – Voz Libre

"La ambaixadora de la música del Sahara" –Diario Montañés