Rosazul Promo- Com es va formar el grup Jaume Vilaseca Quartet?

Jaume Vilaseca.- Uns quants músics de jazz que tocàvem en clubs, en un moment donat vam decidir ajuntar-nos per crear un projecte jazzístic sòlid i original. Després de deu anys junts, hem aconseguit una línia coherent en la composició i en la interpretació, així com un so propi.

RP - Tanmateix, teniu més projecció internacional que al vostre propi país

J.V. - El nostre estil ha encaixat molt bé com un tipus de jazz representatiu d'Espanya, ja que fusionem música llatina, flamenca i africana.

RP - Aquesta fusió, va molt lligada als vostres viatges?

J.V. - Una cosa s'alimenta molt de l'altra. Quan començo a compondre incorporo, per exemple, ritmes que em fascinen com els brasilers i els llatins. Després viatgem i absorbim la música que escoltem en diferents llocs, ja que ens agrada experimentar amb músiques que no són pròpies d'aquí.

RP - Parlant de viatges, explica'm la història d'aquest últim disc Mumbai

J.V. - La història comença amb un viatge que vam fer a l'Índia per uns concerts organitzats per l'ambaixada espanyola, on ens van recomanar un club molt important de Bombay. No vam poder actuar llavors, però vam aprofitar el contacte per anar a tocar al cap de dos mesos dues nits. Com era un club molt equipat, vam aconseguir gravar l'actuació, encara que el nostre objectiu no va ser mai el de gravar un disc, va quedar tan bé que així ho vam fer.

RP -De manera que ens trobem amb el vostre primer disc en directe

J.V. - Sí, i teníem ganes de fer-ho. En el jazz és molt interessant que algun dels discs sigui en directe, perquè plasma la música d'una forma diferent.

RP - Com vàreu aconseguir la col·laboració de Ray Chart?

J.V. - En aquest mateix club, que té un estudi d'enregistrament, vam conèixer Ray Chart, un sitarista boníssim. Quedem l'endemà i gravem un tema amb sitar, piano, guitarra i el cajón. Va ser una experiència genial.

RP - Estàs satisfet del resultat?

J.V. - Estic encantat. Tots els temes que toquem són nous que i a més en directe. Tenia moltes ganes d'un disc en directe.

RP - Consideres aquest disc innovador?

J.V. - Té alguna cosa d'innovador, però segueix la línia del grup quant a la instrumentació i el so. Continuem amb el saxo soprano, la flauta travesera i la cajón, però integrem el cajón flamenc i el sitar que li dóna la coherència de disc gravat a l'Índia

RP - Continuant amb el tema de la innovació, quins temes destacaries?

J.V. - El primer tema té un ritme africà amb melodies de diferents països que evoquen a l'exòtic. El segon és una Bossa Nova, una mica de samba amb ritmes llatins i ètnics.

RP - Què aporta cada músic al disc? J.V. - És un treball personal que jo ideo però, com els conec molt i portem tant temps tocant junts, componc pensant en ells. Durant els assaigs i el directe les seves aportacions són constants i els temes segueixen la seva evolució. És un dels avantatges que té el jazz, en permetre la improvisació molts temes evolucionen constantment fins que aconseguim el so buscat.

RP -Segons tinc entès, heu actuat molt al teatre

J.V. - El jazz és una música apta per a qualsevol escenari, depenent del teatre la connexió amb el públic pot ser més o menys fàcil. El jazz també es pot crear al carrer o en un còctel, on la gent alhora que parla t'escolta

RP -Quins són els teus músics de referència?

J.V. - És una pregunta molt difícil, la llista de jazz és tan llarga.... Tanmateix, no vaig començar amb el jazz, a casa meva s'escoltava molta música clàssica i jo també escoltava pop. Va ser als 18 anys quan vaig descobrir que amb el piano es podia expressar de meravella en el jazz. Per nomenar alguns dels meus referents puc esmentar Duke Ellington, Monk, així com pianistes que jugaven a la fusió com els brasilers César Camargo Mariano, Eliane Elias, Tania María... No acabaria mai!

Barcelona, març 2010

Aquesta entrevista és apta per ser reproduïda de manera total o parcialment en qualsevol mig públic, en el cas del qual haurà de constar © Rosazul Promo