Trop’s in jazz Raül Reverter

Raül Reverter presenta el seu nou disc Trop’s in Jazz al Teatre de la Garriga
El saxofonista i compositor combina en un nou llenguatge: jazz i música contemporània
26-11-2009

Després d’un període de reflexió i d’una llarga experimentació amb les teories i mètodes de composició del compositor austríac Josef Mathias Hauer (1883-1959), Raül Reverter ens presenta les seves darreres composicions aquest dissabte 28 de novembre a les 21 hores al Teatre de la Garriga.

La seva força artística, el seu “groove” i la seva manera d’improvitsar, buscant l’essència de les melodies, fan de Raül Reverter un sòlid valor a l’alça de l’escena del nostre país.

Reverter és capaç d’unir, sota el dinamisme més trepidant del hard–bop, elements del llenguatge jazzístic amb conceptes de la música d’avantguarda del segle XX, aconsseguint volar lliurament entre les excepcionals sonoritats que emet el seu trio, encapçalat pel brillant guitarrista Jordi Farrés.

Raül Reverter ens acosta a un nou llenguatge que combina jazz i música contemporània. La connexió de la tècnica compositiva del “trop” amb el “groove” i els ritmes del jazz, deixa oberta la porta a entrar sense perjudicis a gaudir d’un nou significat.

A Trop’s in jazz hi conflueixen diverses vessants del músic: el compositor, l’instrumentista, l’arranjador, l’experimentador, fruït d’una personalitat inquieta que necessita de diferents fronts per expressar-se i completar la seva obra.

“Trop” és un terme derivat del grec que significa girar, tornar-se, canviar, desviar. Una paraula que ens convida a buscar el doble sentit de les coses. Abans de ser aplicat a la música, la paraula tropos en llatí es va aplicar a la retòrica, l'art de dir les paraules, per significar justament el canvi de significació d'una paraula o una frase a partir del seu sentit figurat. Més tard, la música medieval va fer servir el terme per anomenar tot allò que s’afegia sobre unes bases litúrgiques manuscrites.

El mot arribà al s.XX a mans del compositor Joseph Mathias Hauer (1883-1959), contemporani del conegut com a pare del dodecafonisme Arnold Schoenberg, a l'època que naixia el llenguatge que havia d’acabar amb l'hegemonia de la tonalitat. Amb aquest mateix esperit, Reverter s’acosta als mètodes compositius contemporanis i es deixa seduir per aquestes construccions serials anomenades Trops, agafant la fórmula i incorporant-la en el seu discurs.

“Raül Reverter, un saxo de alto octanaje” - Karles Torra – La Vanguardia