Essència popular Antoni Tolmos
“El primer que aprenem a la vida ho aprenem amb les cançons”
Entrevista amb el pianista Antoni Tolmos a propòsit del seu nou disc, ‘Essència popular’
Rosazul Promo – Guardes cap record, potser familiar, de la primera vegada que vas escoltar alguna de les cançons que s’inclouen en el disc?
Antoni Tolmos - Sí, de fet vaig créixer en un entorn familiar molt musical i cançons com “La pastoreta”, “La cançó del lladre” era habitual cantar-les a casa.
RP – Què signifiquen per a tu cançons com ‘La lluna, la pruna’, ‘plou I fa sol’ o ‘el noi de la mare’?
AT - Ara, ja inevitablement les associo al meu nou disc. Però durant molt anys han estat melodies que també he treballat amb els meus alumnes universitaris. Per tant han crescut amb mi durant tota la meva vida. .
RP – Com va sorgir doncs la necessitat de fer un disc de cançons populars?
AT - Des de fa força anys que he tocat i sobre tot he jugat a improvisar-les, variar-les i harmonitzar-amb mil colors diferent, i un dia tard o aviat les volia posar en un CD dedicat a cançó tradicional catalana.
RP – Tractant-se de cançons que han anat passant ja per vàries generacions, què creus que tenen aquestes melodies que els hi dona aquesta perdurabilitat en el temps?
AT - Doncs que són de tradició oral. És a dir, les ensenyem pares a fills, mestres a alumnes, durant ja fa moltes generacions. Això també ha provocat que hi hagi diferents versions de lletra o de melodia, segons el territori. I el que és més important, la cançó tradicional cerca la bellesa en la melodia. I una melodia bella implica afecte i estima. El primer que aprenem a la vida ho aprenem amb les cançons.
RP – Han escoltat ja el disc els teus fills? Quina ha estat la seva reacció?
AT - Tenir l’estudi a casa vol dir que els meus nens petits, el Marc de tres anys i la Sara de deu mesos, han crescut escoltant com el pare les tocava. I podria fer un altre CD amb les versions a sis mans que en algun moment hem fet, això sí, un pel més dissonants…
RP – El disc té un doble vessant: és el nou disc d’un pianista que ofereix una reinterpretació de cançons populars però també pot esdevenir una eina útil per als professors. Com creus que ha influït la teva vessant pedagògica en la manera d’ interpretar els temes?
AT - En una de les matèries que imparteixo des de fa molts anys a la Universitat, he ensenyat a força generacions de mestres a harmonitzar cançons populars. Les hem fet sonar de tota manera. Un dels grans valors de la cançó tradicional és que originalment és una sola melodia, és a dir, no ve amb una harmonització “de sèrie”. Això és una llaminadura molt temptadora per poder jugar amb elles. D’aquest treball, amb els meus alumnes, n’han sorgit moltes de les harmonies d’aquest disc.
RP – En 10 paraules, qui és Antoni Tolmos?
AT - Una persona que té el repte de seguir emprant la seva música com a font de felicitat dels qui l’escolten. Be, en vint paraules.
RP – Quins són els teus referents com a pianista?
AT - M'he impregnat sempre de tot tipus de música. Però m’han marcat molt compositors i pianistes com Chopin, Beethoven, Liszt i més actuals com Jarrett, Corea, Meldhau o els nostre Manel Camp.
RP – Els discs que havíes enregistrat anteriorment estàven centrats en les teves composicions, en aquest has optat per entrar en composicions d’altres. Creus que pot influïr aquest fet en les teves properes composicions? Per exemple, quant a simplicitat?
AT - La primera pedra d’una composició és tenir una melodia que funcioni, després el seu desenvolupament com a obra ja depèn de l’estil, de l’estètica que se li vol donar i dels recursos compositius i interpretatius de l’autor. En aquest disc sóc el mateix compositor i intèrpret que en altres treballs anteriors però la matèria primera, les melodies, són cançons que tots coneixem. Curiosament sempre se m’ha dit que les meves melodies són fàcils de cantar, per tant tenen també aquesta “essència popular”.
RP – Per acabar, Antoni, un divertimento…aquestes cançons són el patrimoni musical i una part important de la identitat catalana a dia d’avui, quines podrien esdevenir les cançons que aprenguin els nens del curs 2111-12?
AT - La tecnologia permetrà que puguin escoltar i veure el que els seus avis van fer un segle abans, però les cançons que ells aprendran… ja m’agradaria saber-ho i en deixaria escrites unes quantes…
Barcelona, Octubre 2011
Aquesta entrevista pot ésser reproduïda total o parcialment a qualsevol mitjà, indicant: © 2011 Rosazul
Antoni Tolmos - Sí, de fet vaig créixer en un entorn familiar molt musical i cançons com “La pastoreta”, “La cançó del lladre” era habitual cantar-les a casa.
RP – Què signifiquen per a tu cançons com ‘La lluna, la pruna’, ‘plou I fa sol’ o ‘el noi de la mare’?
AT - Ara, ja inevitablement les associo al meu nou disc. Però durant molt anys han estat melodies que també he treballat amb els meus alumnes universitaris. Per tant han crescut amb mi durant tota la meva vida. .
RP – Com va sorgir doncs la necessitat de fer un disc de cançons populars?
AT - Des de fa força anys que he tocat i sobre tot he jugat a improvisar-les, variar-les i harmonitzar-amb mil colors diferent, i un dia tard o aviat les volia posar en un CD dedicat a cançó tradicional catalana.
RP – Tractant-se de cançons que han anat passant ja per vàries generacions, què creus que tenen aquestes melodies que els hi dona aquesta perdurabilitat en el temps?
AT - Doncs que són de tradició oral. És a dir, les ensenyem pares a fills, mestres a alumnes, durant ja fa moltes generacions. Això també ha provocat que hi hagi diferents versions de lletra o de melodia, segons el territori. I el que és més important, la cançó tradicional cerca la bellesa en la melodia. I una melodia bella implica afecte i estima. El primer que aprenem a la vida ho aprenem amb les cançons.
RP – Han escoltat ja el disc els teus fills? Quina ha estat la seva reacció?
AT - Tenir l’estudi a casa vol dir que els meus nens petits, el Marc de tres anys i la Sara de deu mesos, han crescut escoltant com el pare les tocava. I podria fer un altre CD amb les versions a sis mans que en algun moment hem fet, això sí, un pel més dissonants…
RP – El disc té un doble vessant: és el nou disc d’un pianista que ofereix una reinterpretació de cançons populars però també pot esdevenir una eina útil per als professors. Com creus que ha influït la teva vessant pedagògica en la manera d’ interpretar els temes?
AT - En una de les matèries que imparteixo des de fa molts anys a la Universitat, he ensenyat a força generacions de mestres a harmonitzar cançons populars. Les hem fet sonar de tota manera. Un dels grans valors de la cançó tradicional és que originalment és una sola melodia, és a dir, no ve amb una harmonització “de sèrie”. Això és una llaminadura molt temptadora per poder jugar amb elles. D’aquest treball, amb els meus alumnes, n’han sorgit moltes de les harmonies d’aquest disc.
RP – En 10 paraules, qui és Antoni Tolmos?
AT - Una persona que té el repte de seguir emprant la seva música com a font de felicitat dels qui l’escolten. Be, en vint paraules.
RP – Quins són els teus referents com a pianista?
AT - M'he impregnat sempre de tot tipus de música. Però m’han marcat molt compositors i pianistes com Chopin, Beethoven, Liszt i més actuals com Jarrett, Corea, Meldhau o els nostre Manel Camp.
RP – Els discs que havíes enregistrat anteriorment estàven centrats en les teves composicions, en aquest has optat per entrar en composicions d’altres. Creus que pot influïr aquest fet en les teves properes composicions? Per exemple, quant a simplicitat?
AT - La primera pedra d’una composició és tenir una melodia que funcioni, després el seu desenvolupament com a obra ja depèn de l’estil, de l’estètica que se li vol donar i dels recursos compositius i interpretatius de l’autor. En aquest disc sóc el mateix compositor i intèrpret que en altres treballs anteriors però la matèria primera, les melodies, són cançons que tots coneixem. Curiosament sempre se m’ha dit que les meves melodies són fàcils de cantar, per tant tenen també aquesta “essència popular”.
RP – Per acabar, Antoni, un divertimento…aquestes cançons són el patrimoni musical i una part important de la identitat catalana a dia d’avui, quines podrien esdevenir les cançons que aprenguin els nens del curs 2111-12?
AT - La tecnologia permetrà que puguin escoltar i veure el que els seus avis van fer un segle abans, però les cançons que ells aprendran… ja m’agradaria saber-ho i en deixaria escrites unes quantes…
Barcelona, Octubre 2011
Aquesta entrevista pot ésser reproduïda total o parcialment a qualsevol mitjà, indicant: © 2011 Rosazul