El círculo del amor Dàcil López

“La meva vareta màgica és la música”
Entrevista amb la cantant i compositora Dàcil López amb motiu de la presentació del seu debut ‘El círculo del amor’ dintre del marc de la gira Ressons.
Virginia Arroyo
25-11-2010

VA - Qui és Dàcil López? Amb què somia?

DL - M’agradaria pensar en Dàcil López com una persona amb una gran necessitat d’imaginar. Desde aquesta necessitat i en aquest espai neix la creativitat en forma de música i text. Somio amb la pau, l’harmonia, la dignitat i la llibertat, amb la justicia…i la meva vareta mágica és a la música.

VA - Ets de Puerto de la Cruz però estás establerta a Barcelona, dos llocs amb dos estils de vida molt diferents. Com han afectat aquests dos ambients i aquestes dues maneres tan diferents de veure la vida a tu com a persona i a la teva música?

DL - El mar és el punt en comú entre aquests dos llocs i un lloc que per a mí és font de vida i inspiracií. És matriu i punt de fuga. Tant Barcelona com el Puerto de la Cruz són ciutats portuàries i això et fa d’alguna manera sensible als canvis i a la diversitat. És molt enriquidor i al mateix temps aprens a viure amb intensitat i fugacitat. Vaig nèixer a El Puerto del la Cruz (Tenerife), a l’Oceà Atlàntic, i em recordo salvatge i lliure saltant a l’aigua de petita des dels riscos com els altres nens de San Telmo… La sensació de perill i el poder de la natura, tan exhuberant i canviant. A Barcelona el primer lloc on vam viure va ser devant de l’antic Institut del Teatre, al costat del Palau de la Música. Just a sota hi havia la Bodega del Carlos, on els meus pares i molts artistes que estudiaven a l’institut del Teatre pasaven per allà. Recordo les jams sessions... Canàries és una terra que m’omple d’energia i Barcelona la sento com un epicentre cultural, una cuitat plena de projectes.

VA - Què és el cercle de l’amor?

DL - “El Círculo del Amor” és un lloc de creativitat i de pau. L’amor és per a mi la força que dóna sentit a la vida, és la meva inspiració i l’ànima de la meva música. “El Círculo del Amor” és un lloc de recolliment i d’aventura. És la nau, el mar, els mariners, el tresor, l’illa, l’aventura i el lloc per descansar. Com diu la cançó que dona títol al disc: “En el Círculo del Amor vuelvo a sentirme bien / Mi espíritu baila, again and again / You will feel no trouble / You will feel no pain”.

VA - Se t’ha arribat a batejar com "l’Amy Winehouse catalana". Et sientes afalagada per aquest sobrenom o més aviat pressionada per les expectatives que això pugui generar?

DL - Tot i que el meu estil és diferent, és per a mi afalagador que se’m compari amb una gran cantant com Amy Winehouse.

VA - Quins són els artistes que més t’han impactat al llarg de la teva vida?

DL - Doncs, dintre del terreny musical: Janis Joplin, Nina Simone, Djavan, Camaron de la Isla, Billie Holiday, David Bowie, The Beatles, The Rolling Stones, diversos grups de psicodèlia californiana dels 60’s, Jimi Hendrix, Elis Regina, The Doors, Django Bates, Lou Reed, Gabor Winand, Benny Moré, Jaume Sisa, Bill Evans, Ivan Santaeulária, John Coltrane... Però també artistes d’altres disciplines, com Picasso, Fellini, Orwell, Huxley, Boris Vian, Visconti, Pasolini, Dylan Thomas, Buñuel…

VA - Vaja, això és molta gent... I quins creus que són els que més han influit directament en el teu disc?

DL - Estilísticament crec que els meus majors referents han estat el Rhythm & Blues, Soul, Pop, Jazz modal, free jazz, rock, funk, Brasil… I com a noms, doncs Nina Simone, Ivan Santaeulária, Sex Pistols, Nick Drake, Djavan, John Coltrane, Horace Silver, Bill Evans, Jeanne Lee, Archie Shepp, David Bowie, Sisa, Pink Floyd… Són molts també!

VA - La gira Ressons us està portant per diverses capitals catalanes. Què pots explicar-nos de l’espectacle que porta el teu sextet al directe?

DL - El public gaudirà de l’altíssim nivell, la creativitat i l’entrega dels magnífics músics de la banda. Descobriran la meva dimensió dramatúrgica en la que té molt a veure la meva gestualitat, la meva comunicació corporal i verbal amb el públic: els hi provocaré més d’un somriure i es quedaran bocabadats més d’una vegada. Descobriran com cada concert és únic per les altes dosis d’improvisació i creativitat. I descobriran un grup amb una estètica que els maravellarà i sorprendrà per igual, gens usual dins els circuits de jazz fins el moment. En definitiva una experiència sensorial intensa, plagada de matissos, que els farà viatjar al més profond de les emocions, divertir-se, riure, estremir-se, sorprendre’s…doncs “El Círculo del Amor” és una música única i original, impossible de comparar amb qualsevol altre proposta nacional en l’actualitat.

VA - Cantes en portuguès, castellà, català, anglès... En quin et sents més còmoda cantant? Hi ha algun altre idioma amb el que potser ens puguis sorprendre en un futur?

DL - Em sento especialment còmoda cantant en català, en espanyol i en anglès. M’encantaria cantar en francès també, però tot al seu temps.

VA - Què opines del panorama musical actual a Espanya?

DL - Opino que hi ha una diferencia abismal entre la realitat que es viu a les petites sales, clubs i bars en els que “amb prou feines” es pot tocar i “el gran negoci” de la música. Crec que els recursos estan molt malament repartits. Hi ha abús per una banda i molta precarietat per l’altra i això no pot ser. S’ha de dignificar d’una vegada la professió de músic i baixar a la terra certes dimensions estratosfèriques en les que es mou un gran sector de la industria musical. Ja sabem que no sempre és més bo allò que més ven, sinó que allò que més ven és la conseqüència en general d’una major promoció.

Virginia Arroyo, Barcelona, novembre de 2010

Aquesta entrevista pot ésser reproduïda total o parcialment a qualsevol mitjà, indicant: © 2010 Rosazul Promo