Rosazul Promo: A què us dediqueu cadascuna de vosaltres, independentment de la música?

Divadams: Loni: Jo sóc dissenyadora gràfica però ja no exerceixo, ara estic totalment dedicada a la música; la Carol és auxiliar d’infermeria i l’Araceli és magistrada.

R.P. Pel que veig, és difícil viure de la música?

DD. Carol: Ui sí, complicadíssim. Però les tres ens hem dedicat a treballs que també ens han omplert i, gràcies a això, hem tingut sempre llibertat econòmica per a poder fer la música que hem volgut.

R.P. ¿Com us vàreu conèixer?

DD. Araceli: Doncs cantant, com havia de ser, amb oficis tan diferents? La Càrol i jo ja ens coneixiem perquè cantàvem al grup “Musdeveus”. Després vam trucar a la Loni i... Aquí estem!

R.P. Aquest és el primer disc que editeu com a Divadams?

DD. Sí, després d’un any actuant juntes vam decidir llançar-nos, assumint totes les despeses: l’estudi de gravació, els músics, la promoció...

R.P. Espereu rentabilitzar la inversió?

DD. Esperem poder recuperar-ne una part, però el que més ens agrada és actuar, i creiem que el nostre CD és una bona carta de presentació per a trobar concerts.

R.P. És complicat aconseguir concerts?

DD. Sí, el cert és que la crisi es nota. Les institucions públiques gasten molts diners en actes puntuals, però obliden els locals petits. Cada vegada es fa menys música en directe, donat que a les queixes dels veïns s’hi suma una política cultural que no dóna suport a la música en viu.

R.P. Tan malament està la cosa?

DD. Recordes les pel·lícules antigues? Als músics se’ls pagava amb les restes del menjar. Les coses no han cambiat gaire des d’aleshores.

R.P. Però, malgrat la crisi, no pareu d’actuar…

DD. Sí, estem molt contentes perquè ens ha contractat la Diputació per a una gira per les biblioteques de la Província de Barcelona. És l’escenari idoni per a cantar Lorca, no et sembla?

R.P. És clar! Per descomptat, les biblioteques són un bon entorn per a Lorca i el Jazz. Com us vàreu llançar amb Lorca?

DD. La seva poesia, la seva fascinació per la música, la seva filosofia, la seva tràgica mort. Tot era massa temptador com per a resistir-se.

R.P. Quins criteris heu seguit per a escollir els poemes de Lorca?

DD. Hem volgut traçar un viatge musical per les diferents etapes de la seva vida, les seves estades a Espanya, Nova York i Cuba, llocs que van impactar profundament a Lorca i a la seva obra. Això queda reflectit musicalment en els diferents ritmes que vàrem escollir, com el swing, el blues i els ritmes llatins, sense oblidar el toc del flamenc. En definitiva, la música que més fascinava a Lorca.

R.P. Però ningú havia gosat fins ara portar els poemes de Lorca fins al terreny del jazz...

DD. Que nosaltres sapiguem, no. Hi ha poemes musicats amb ritmes llatins, amb flamenc, pop i música clàssica, però en jazz, crec que som les úniques. Hem versionat temes ja existents i em fet també composicions noves. A més, hi ha un gran treball en l’arranjament de les tres veus.

R.P. Què més espereu del disc, a part de rentabilitzar les despeses?

DD. Esperem que el disc transmeti la nostra il·lusió... A més, ens emociona que el nostre esforç quedi plasmat en un CD, ja que un concert, l’ofereixes i s’acaba...

Barcelona, Febrer 2010

Aquesta entrevista és apta per a ser reproduïda en qualsevol mitjà públic. En aquest cas, haurà d'aparèixer el © Rosazul Promo i un enllaç al lloc web http://www.rosazulpromo.com