Las vueltas que da la vida Daniel Cros
El cantant i compositor barceloní inicia la gira de Las vueltas que da la vida per Espanya
L’artista ofereix 10 concerts a les principals capitals espanyoles
28-04-2010
PROPERS CONCERTS:
MAIG:
Dimarts 4 - FNAC València - 19:30h
Dimecres 5 - FNAC Murcia - 19:30h
Dimarts 11 - FNAC Màlaga - 19:30h
Dimecres 12 - FNAC Marbella - 19:30h
Dijous 13 - FNAC Sevilla - 19:00h
Dimarts 18 - FNAC Oviedo - 19:30h
Dimecres 19 - FNAC A Coruña - 19.30h
Dimecres 26 - SALA CLAMORES, Madrid - 21:30h
JUNY:
Dijous 3 - FNAC Saragossa - 19:30h
Molt ha plogut des dels temps en què el que va ser cantant i guitarrista del grup Brighton‘64 va actuar a la sala Rock-Ola i al Musical Express de la UHF. Des de llavors, Daniel Cros ha seguit una trajectòria que s’ha anat deixant seduir pel pop, pel jazz, per la cançó d’autor i pels ritmes llatins, per acabar integrant tots aquests gèneres en un estil propi.
El nou treball que avui ens presenta l’artista barceloní reuneix una selecció de dotze de les seves cançons que s’identifiquen amb moments clau de la seva carrera: els seus estudis de percussió a L’Havana i d’escriptura de cançons a Califòrnia, la trovada amb La Vieja Trova Santiaguera, així com el seu treball amb músics cubans a Barcelona. Fruït d’aquestes experiències, les seves cançons es fonamenten en ritmes com el txa-txa-txa, el son, el guaguancó, el bolero o el tango.
El disc -editat per Rosazul i distribuït per Harmonia Mundi- incorpora noves gravacions de cançons que formaven part d’altres discos, algunes de les quals han modificat radicalment els seus arranjaments o fins i tot la lletra.
Acompanya a l’artista un sòlid planter de músics: els cubans Raúl Fuentes al piano, Yoan Sánchez a la percussió i Rafael Coello el Pochi a la trompeta; Ferran Cubedo al baby bass i Daniel Cros, que ha escrit la lletra i música de tots els temes, canta, toca el piano, la guitarra i el llaüt i ha realitzat també el disseny gràfic del disc.
Les cançons s’assenten sobre una estructura musical ben definida que alterna el format AABA (‘De par en par’, ‘En la palma de mi mano’, ‘La rosa azul’) amb el d’estrofa/tornada (‘Siempre nos quedará París’”, ‘Más y más’, ‘Aire de mar’ que canta en català). Les lletres per la seva part, neixen d’un sentimient profundament romàntic, que viu entre l’anyor de l’amor perdut i la il·lusió per l’amor que s’anhela, passant pel retret -propi de la ranxera a ‘Más y más’-. També hi ha espai per l’història de l’afecció d’un nen cap a un tambor (‘Mi tambor’) i la filosòfica ‘En la palma de mi mano’. Lletra –amb un esforç per trobar la paraula precisa i per l’accentuació natural de les paraules- i melodia conviuen en feliç prosòdia.
Ens trobem, en definitiva, davant un gran artista: tant com a constructor de cançons que tenen l’ambició de convertir-se en clàssics com a intèrpret que sap transmetre el que sent amb un esperit apassionat però temperat i que recrea un món propi on l’amor i el desamor són els que, a través de l’art i la seva expressió, donen vertader sentit a la vida.
MAIG:
Dimarts 4 - FNAC València - 19:30h
Dimecres 5 - FNAC Murcia - 19:30h
Dimarts 11 - FNAC Màlaga - 19:30h
Dimecres 12 - FNAC Marbella - 19:30h
Dijous 13 - FNAC Sevilla - 19:00h
Dimarts 18 - FNAC Oviedo - 19:30h
Dimecres 19 - FNAC A Coruña - 19.30h
Dimecres 26 - SALA CLAMORES, Madrid - 21:30h
JUNY:
Dijous 3 - FNAC Saragossa - 19:30h
Molt ha plogut des dels temps en què el que va ser cantant i guitarrista del grup Brighton‘64 va actuar a la sala Rock-Ola i al Musical Express de la UHF. Des de llavors, Daniel Cros ha seguit una trajectòria que s’ha anat deixant seduir pel pop, pel jazz, per la cançó d’autor i pels ritmes llatins, per acabar integrant tots aquests gèneres en un estil propi.
El nou treball que avui ens presenta l’artista barceloní reuneix una selecció de dotze de les seves cançons que s’identifiquen amb moments clau de la seva carrera: els seus estudis de percussió a L’Havana i d’escriptura de cançons a Califòrnia, la trovada amb La Vieja Trova Santiaguera, així com el seu treball amb músics cubans a Barcelona. Fruït d’aquestes experiències, les seves cançons es fonamenten en ritmes com el txa-txa-txa, el son, el guaguancó, el bolero o el tango.
El disc -editat per Rosazul i distribuït per Harmonia Mundi- incorpora noves gravacions de cançons que formaven part d’altres discos, algunes de les quals han modificat radicalment els seus arranjaments o fins i tot la lletra.
Acompanya a l’artista un sòlid planter de músics: els cubans Raúl Fuentes al piano, Yoan Sánchez a la percussió i Rafael Coello el Pochi a la trompeta; Ferran Cubedo al baby bass i Daniel Cros, que ha escrit la lletra i música de tots els temes, canta, toca el piano, la guitarra i el llaüt i ha realitzat també el disseny gràfic del disc.
Les cançons s’assenten sobre una estructura musical ben definida que alterna el format AABA (‘De par en par’, ‘En la palma de mi mano’, ‘La rosa azul’) amb el d’estrofa/tornada (‘Siempre nos quedará París’”, ‘Más y más’, ‘Aire de mar’ que canta en català). Les lletres per la seva part, neixen d’un sentimient profundament romàntic, que viu entre l’anyor de l’amor perdut i la il·lusió per l’amor que s’anhela, passant pel retret -propi de la ranxera a ‘Más y más’-. També hi ha espai per l’història de l’afecció d’un nen cap a un tambor (‘Mi tambor’) i la filosòfica ‘En la palma de mi mano’. Lletra –amb un esforç per trobar la paraula precisa i per l’accentuació natural de les paraules- i melodia conviuen en feliç prosòdia.
Ens trobem, en definitiva, davant un gran artista: tant com a constructor de cançons que tenen l’ambició de convertir-se en clàssics com a intèrpret que sap transmetre el que sent amb un esperit apassionat però temperat i que recrea un món propi on l’amor i el desamor són els que, a través de l’art i la seva expressió, donen vertader sentit a la vida.